Per què escric?

Escric per sobreviure. I per viure millor la realitat que em té presoner en una gàbia. Escric, també, com acte de rebel·lia, per superar l’angoixa de la disconformitat amb el món on he de transitar fins al final dels meus dies.

Equilibrista

Fa temps que no sé si vaig o vinc. Mir a les palpentes sense sentir res més que l’abandonament que m’envaeix en girar una cantonada fosca. Fa temps que esper que piquin a la porta [o a la paret], o entrin per la finestra amb un bitllet [només d’anada] sense un mot per creuar.

Els ulls llueixen com espurnes, la veu al carrer esclata fresca, ignorant el destí d’aquest vellard a qui vénen a excarcerar d’una presó invisible. Els pensaments fremeixen per no poder ignorar el sentit de tot. I ningú no em compren. Amb ningú he après a comunicar-me.

No em demanis qui som… no obtindries resposta [potser no en tenc de respostes]. Visc en la ignorància, però això no em fa pitjor. Comprenc la innocència, però al cap i a la fi em veig com un ingenu i em fa ràbia ser així.

Prem aquí i accediràs a la meva pàgina de relats

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s