Aigo (segueixo dient #noalaguerra)


“Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.

A s’hort sa terra és eixuta,
s’ha mort tot el que hem sembrat,
es tarongers s’han ‘secat,
es blat és mort i no és nat.

Abans, senyor, éreu flors,
ara, senyor, sols sou cards.
Abans, senyor, éreu amor,
ara s’amor s’ha assecat.

Abans, senyor, éreu horts,
ara, senyor, pols i vent.
Abans, senyor, éreu gent,
i ara, on és, on és sa gent?”

(Maria del Mar Bonet)

Molts anys després, massa potser, segueixo maldant per veure la Pau créixer al meu voltant. I cada dia rebo els cops de la irracionalitat de la violència, de la mort insensible, de les grans decisions que amaguen opcions secretes. La guerra és la passa que trenca el sentit de l’aforisme llatí “Si vis pacem, para bellum“. La guerra és incessant i persistent, com una pluja infinita de fang i sang.

Qui sigui el responsable m’envia vent i sal, mentre passen els anys i els núvols i el camí torturen la convicció. Potser viure contra corrent i saber que poques coses canvien fa que puguem sentir la vista cansada. Sí, em sento cansat, però encara tinc veu.

 

Imatge

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s