Pedra


Image

PEDRA

Com a pedra de riu arrodonida, per un trist viarany

avançant lentament,

vinc a cercar el lloc on tancar els ulls,

un revolt sense domesticar, un indret on esquinçar la memòria.

Tu em disparaves paraules, subtils sagetes de foc,

que encenien el desànim, que esmorteïen els sentiments,

mentre el poema es dissolia en estavellar-se contra la mar.

La derrota m’esquitxava com la sang del vençut

vessada sense sentit en un mar de cossos nus.

 

Com totes les esperances,

les meves també moren

en esvanir-se en una abraçada que s’enfonsa en el record

d’un comiat inesperat ple d’alcohol a mitja nit.

Sento que la llunyania s’aproxima i que es desdibuixa l’horitzó,

que es perd en la foscor,

mentre t’engoleix la cantonada en un adéu silenciós

que s’esvaeix tristament davall el llum feble d’un atuït fanal

que tanca per sempre el teu pas

entre les ombres de la metròpoli impersonal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s