Postal des de París


Resseguint itineraris literaris, caminant per barris culturalment emergents allunyats dels tòpics, arribàrem a un acollidor establiment on fórem rebuts amb sorollosa amabilitat. L’steak tartar de Chez Paul és una delícia inexcusable, com les profiteroles i un bon Côtes du Rhône amb la companyia de persones vingudes dels esdeveniments culturals propers. L’hostalera era realment literària, i podria ser reconeguda com a element central en moltes narracions intemporals. En sortir del restaurant calia cercar els recons als voltants de l’actual Place de la Bastille on tenen lloc trobades inesperades de fusió cultural. Com a viatger tinc ambicions senzilles i poques devocions, però París aglutina un bon grapat d’elles com a un fractal il·limitat més enllà del tipisme; per això em vaig fer amb una postal de l’altra cara de la ciutat, la de clarobscurs i contrasts, i vaig anar a cercar el lloc, a Saint-Germain-des-Prés.

El blanc i negre de la postal, ha desaparegut darrera el rètol banderola d’un hotel de fustes verdes i lletres daurades. De fet, no ha desaparegut del tot, encara hi és, els cables de la façana també, però el moix, en veure’s amenaçat per l’irreverent anunci blau que el condemnà construint una mena de gàbia, va marxar a un lloc millor que desconec. Ara, a més d’aquest indicador de carrer semi ocult, n’hi ha un altre de nou a pocs centímetres, que contribueix a conformar una estranya cantonada, una mica desmanegada, que no encaixa del tot amb l’entorn. La reflexió: petits canvis al llarg del temps poden alterar de manera absoluta el retrat del passat. Pot ser el fantasma del moix s’hagi refugiat entre els carrerons de Belleville; o pot ser fa equilibris nocturns entre les agulles i les gàrgoles de Notre-Dame. Mai no ho sabrem.

És veritat que una de les primeres coses que m’agrada fruir de Paris és l’urbanisme presumptament desordenat, els edificis perfectament integrats –fins i tot els que a d’altres llocs podrien no semblar-ho–, els espais oberts que permeten respirar i inspirar-se, les proporcions –les desproporcionades i les proporcionades–, els barris acollidors del centre i de la primera corona al voltant del Sena, els cafès, las boulangeries amb mil delícies prohibides que ens faran violar promeses, les sorpreses, el Velib’, els macarrons de La Durée i els de Thevenin –sublims–, alguns locals més típics però aconsellables –com el Cafè de Flore–, i els no tòpics com els voltants de Belleville i la mixtura total, els racons de sempre i la darrera copa de xampany a La Petite Périgourdine.

Els viatges, per breus que siguin, mai no em deixen indiferents. Sempre em permeten prendre una visió geomètrica relativa amb relació al lloc d’on soc o a la terra que m’acull. Les virtuts i els defectes de la diversitat, l’amplitud d’òptiques diferents que ens fan iguals en la discrepància, els solars anhelats i els racons que oculten misèries. Les persones. Les mirades. La cultura. El valor per damunt del preu. Les sorpreses i el quadern de notes sempre a punt. I desprès de tot, em torno a casa amb la postal dins la butxaca, amb l’enigmàtic moix que seguiré buscant entre cantonades literàries. Si no el trobo, li faré un lloc dins d’algun relat llunyà en blanc i negre que encara no he concebut.

Lloc de la postal: (Rue Saint-Jacques / Rue du Sommerard)
Autor: Bernard HERMANN / © Nouvelles Images SA i Bernard Hermann – 2007.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s